Piero Barziza ci ha lasciati.

In questo momento non riesco a trovare le parole, per ora lo ricordo con una poesia a lui molto cara.

Ciao Piero! Grazie di tutto. Romana

Pelèr
l’è a bunùra
cò i prim ciar
de la matina
che el Pelèr
el se sbulina.
Vent alègher
onda spèsa
vent de Ròca
lach che ciòca.
Onde bianche
ònde da mar
ònde gròse
che se spaca
so le còrne
de l’Altàr.
A l’altesa de dùsa
l’onda amò la se rifa
ma l’è dulsa, calma, tanta
l’è per ch’èl
Che’l lach el canta.

Anonimo